De vegades és fer la compra sense pressa, cuinar alguna cosa que et vingui de gust, posar la taula bonica encara que no esperis ningú o gaudir del sofà al final del dia.
La història de la Claudia parla d’aquell moment en què deixes de viure la solitud com una absència i comences a descobrir-la com un espai propi. Un lloc on estar bé, cuidar-te i gaudir de la teva pròpia companyia.
Perquè aprendre a estar sola no significa no necessitar ningú. Significa no necessitar algú per sentir que la teva vida és completa.
Història 02
Lluc
Hi ha etapes que comencen sense que les hàgim triat.
Començar de nou
Hi ha etapes que comencen sense que les hàgim triat. De vegades és arribar a una casa que encara no sents teva, obrir les finestres, treure les teves coses d'una caixa i trobar-te, sense buscar-ho, amb una part de la vida que imaginaves que duraria més.
La història d'en Lluc parla d'aquell moment en què acceptes que alguns plans canvien. De mirar enrere sense haver-t'hi de quedar i començar, a poc a poc, a fer espai per a tot el que ve després.
Perquè hi ha coses que no triem. Però seguir endavant no significa oblidar el que vam ser. Significa descobrir que la nostra vida pot canviar de forma i continuar sent una vida en la qual vulguem estar.
Història 03
Irene i Dani
Tenir un fill canvia moltes coses.
Seguir sent nosaltres
Tenir un fill canvia moltes coses.
Canvien els horaris, les prioritats, les converses i fins i tot la manera d'habitar la casa. De cop, gairebé tot gira al voltant d'algú nou i trobar un moment per a dos pot semblar més difícil que abans.
La història de la Irene i en Dani parla d'aprendre a reconèixer-se dins d'aquesta nova vida. D'entendre que convertir-se en pares no significa deixar de ser parella, sinó trobar noves maneres de cuidar-se, acompanyar-se i continuar compartint petits moments junts.
Perquè potser no es tracta de tornar a ser els d'abans. Sinó d'aprendre a continuar sent parella quan la família creix.